Aquesta nena que veieu aquí és la Pilar de ca l’Estrany. Damunt de la pila de sorra que hi ha de prop de l’era, s’entreté a traginar-la amb el carretó de fusta. Els jocs al carrer, dèiem en un altre post, formen part dels millors records que guardem de la infància. A pagès, no sempre és evident poder anar a jugar amb els altres nens i nenes. Sempre hi ha feina, vigilar les arnes, ficar el dit dins la gerra de mel, rebolcar-se per la palla, sembrar al costat de l’oncle i del pare, munyir les vaques, empaitar les gallines, traure els conills de la gàbia per donar-los a menjar…I evidentment traginar la terra en un super carretó, perquè el carretó, a pagès, no distingeix entre els nens i les nenes. De tant en tant una esgarrinxada, però no hi fa res. Tot s’aprèn jugant al costats dels grans !